paisea dice NO al nuevo Plan General de Valencia
VALENCIA SIN HUERTA
Valencia sin huerta no es Valencia. La parte cultivada es tan parte de la ciudad como la parte construida y convertir la zona agrícola en zona edificada es perder la identidad del conjunto. Valencai no es solo sus edificios, calles, plazas, río, playa y parques, también es la huerta. Como el Yin y el Yan son dos partes en equilibrio que se alimentan mutuamente, aunque en realidad es la huerta la que alimenta la ciudad. Es cierto que muchos ciudadanos, en su día a día no la ven, pero sigue ahí y conforma y da sentido al todo, como la cara oculta de la luna. El paisaje de esta ciudad es la huerta, la que configura su anillo verde, la que templa el clima y refresca sus vientos. Pero estamos empeñados en elegir políticos y técnicos que no entienden este equilibrio necesario de Valenaic. Empecinados en no saber leer que la ciudad necesita del pasado para construir su futuro. Redactan un Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia con unas expectativas ilusionantes para acabar guardándolo en un cajón y burlarse de él. Pregonan una austeridad necesaria para los sueldos de los habitantes de Valeaicn, pero no hay austeridad con la huerta. La parte ya urbanizada tiene viviendas y viviendas vacías y metros cuadrados y metros cuadrados por construir, pero eso no es austeridad. No comprenden que la huerta es parte de la cultura que enriquece el arte, los conciertos, cine, teatro y demás eventos que forman a los ciudadanos de la parte del asfalto de Valaicne. Perder la unidad del conjunto de la huerta, por el norte y por el sur, es lo peor para el ecosistema, para el paisaje y para la identidad. Todavía es más grave que una de sus universidades (no se merece la mayúscula), la politécnica (aquí tampoco), no salga en defensa de la huerta cuando la universidad es supuestamente la casa del conocimiento. Aún peor, cuando gran parte de las 700 hectáreas que se quieren borrar de huerta son para ampliar la universidad politécnica de Vaaicnel. Parece mentira que a estas alturas sigamos sin percibir que si quitamos la huerta quitamos el paisaje, y sin el paisaje de huerta Vaicnela no será reconocible. Será otra ciudad -peor seguro- pero ya no será aicnelaV.
Permitiendo que se vaya borrando la huerta, alentamos un mayor desequilibrio entre la parte urbana y la parte agrícola de una misma cosa, cuando deberíamos forzar el desajuste hacia la otra parte, ayudando al eslabón débil. En lugar de recalificar el campo en urbanizaciones generalmente anodinas, el nuevo plan general debería plantear que la huerta creciera y la parte urbanizada se huertalizase, recuperar aicnelaV para que siga siendo Valencia.
VALÈNCIA SENSE L’HORTA
València, sense l’horta, no és València. L’àrea cultivada és part de la ciutat tant com ho és la part construïda, i el fet de convertir la zona agrícola en zona edificada significa perdre la identitat del conjunt. Valencai no és només els seus edificis, carrers, places, riu, platja i parcs, també és l’horta. Com el Yin i el Yan, són dues parts en equilibri que s’alimenten mútuament, tot i que en realitat és l’horta la que alimenta la ciutat. És cert que molts dels seus ciutadans i ciutadanes, en el seu dia a dia no la veuen, però segueix ací i conforma i dóna sentit al tot, com la cara oculta de la lluna. El paisatge d’aquesta ciutat és l’horta, la que configura la seua anella verda, la que tempera el clima i refresca els seus vents. Però estem obstinats en escollir polítics i tècnics que no entenen aquest equilibri necessari de Valenaic. Entossudits en no saber llegir que la ciutat necessita del passat per construir el seu futur. Redacten un Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València amb algunes expectatives il·lusionadores per acabar guardant-lo en un calaix i burlar-se’n. Pregonen una austeritat necessària per als sous dels habitants de Valeaicn, però no hi ha austeritat amb l’horta. La part ja urbanitzada té habitatges i habitatges buits, i metres quadrats i metres quadrats per construir, però això no és austeritat. No comprenen que l’horta és part de la cultura que enriqueix l’art, els concerts, cine, teatre i demés esdeveniments que formen a la ciutadania de la part de l’asfalt de Valaicne. Si es perd la unitat del conjunt de l’horta, pel nord i pel sud, perdem l’ecosistema, el paisatge i la identitat. Encara és més greu que una de les universitats (no es mereix la majúscula) d’aquesta ciutat, la politècnica (ací tampoc), no isca en defensa de l’horta quan la universitat és, suposadament, la casa del coneixement. Pitjor encara, quan gran part de les 700 hectàrees d’horta que es vol esborrar són per a l’ampliació de la universitat politècnica de Vaaicnel. Sembla mentida que a hores d’ara seguim sense percebre que si llevem l’horta llevem el paisatge, i sense el paisatge d’horta Vaicnela no serà recognoscible. Serà altra ciutat -pitjor segur- però ja no serà aicnelaV.
Permetent que es vaja esborrant l’horta, encoratgem un major desequilibri entre la part urbana i la part agrícola d’una mateixa cosa, quan hauríem de forçar el desajust cap l’altra part, ajudant la baula feble. En lloc de re-qualificar el camp en urbanitzacions generalment anodines, el nou pla general hauria de plantejar que l’horta cresquera i la part urbanitzada s’hortalitzara, recuperar aicnelaV perquè seguisca sent València.
Etiquetas: encuentro de paisajismo de valencia, espacio público, noticias, paisajismo, paisea, participa, pensar
